"No m'agrada la carn". "Però, l'has tastada?" "No, i no en vull perquè me fa fàstic". Aquest diàleg acompanya els àpats de nombrosos pares amb els seus fills xicotets. No obstant això, el rebuig irracional a determinats aliments no és un comportament exclusiu dels menors d'edat. Són moltes les persones adultes que senten un rebuig profund a tastar un aliment nou. Tant en un cas com en l'altre, la comunitat científica cataloga la repulsió a un aliment concret o l'aversió a ingerir un menjar determinat com un tipus de fòbia cap als aliments o cap a l'acte de menjar. Descartades totes les raons de rebuig cap a aliments determinats per gusts o preferències alimentàries, els nutricionistes detecten un cas de fòbia quan la simple possibilitat d'haver de tastar un aliment ocasiona una forta ansietat en una persona, acompanyada d'una por intensa i irracional, a més d'un rebuig compulsiu, profund i immediat cap a l'aliment o el plat.
Encara que ha estat poc explorada, l'emocionalitat que un comensal experimenta en el menjar és determinant en el diagnòstic i el tractament de les fòbies alimentàries. Les persones que les pateixen associen l'aliment amb la sensació de perill, de malestar profund o amb una experiència molt desagradable. Malsons infantils patits el mateix dia que es va tastar l'aliment, experiències d'ennuegament, vivències de malestar després de consumir l'aliment (després d'una gastroenteritis forta i dolorosa, per exemple), associació del seu consum amb un mal record, sensació d'assetjament continu per part d'algun progenitor ansiós per donar a tastar l'aliment, o una cura excessiva i persistent davant de l'acte de menjar o davant del contingut del menjar fan que, en major mesura durant la infància, es desenvolupe un trauma i es rebutge aquell aliment o aquell plat. Si la fòbia alimentària és greu, interferirà de forma significativa en les activitats quotidianes, en l'àmbit de les relacions personals o en l'objectiu de mantenir una alimentació saludable.
 |
| Les verdures, una fòbia per als més menuts. |
Per a aquest trastorn es preveuen diversos tractaments. En principi, els psicòlegs són els especialistes que han de tractar l'afectat. Aquests professionals coincideixen a subratllar que, com més s'insistisca que el xiquet supere aquestes pors, més s'agreujarà la fòbia, amb el risc de transformar-la en crònica, sobretot si aquesta pressió es fa sota amenaces o amb una actitud amb què el xiquet puga associar l'aliment a una situació desagradable i tensa.
(Aquesta entrada és antiga, la pàgina està en fase de proves...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada