L'ofici que més m'agrada

A L'ofici que més m'agrada, Joan Salvat Papasseit detalla: fusters, manyans, calafats, paletes, pintors... I cada descripció que fa és un himne, un càntic que la primera vegada que el vaig llegir ja em va deixar amb la sensació d'haver assaborit un dels millors plats de lletres de ma vida (era molt jove aleshores).

A mi, l'ofici que més m'agrada és el vinater: el de vins novells, el de licorosos, afruitats, negres i blancs, escumosos o llargament reposats... El vinater és avui ofici de prestigi, símbol de la feina ben feta, amb una visió acurada i neta d'un negoci que és també art i alquímia, devoció i amor per la terra.

En poc més de deu anys ha reviscolat la cultura vitivinícola a casa nostra, aquella heretada dels romans i que una llei del 1976 va intentar esborrar d'una ventada. Ara ens trobem amb joves (i no tan joves) vinaters que miren el vi com una forma d'expressió, i el pobles antigament nomenats pel respecte a la tradició, recuperen els bons dies de la mà de vins nous i absolutament moderns en el millor sentit de la paraula i, clar és, del gust.

Per al bon amic Vicent Flors, que ha recuperat El Clotàs al Pou d'en Calvo, a Les Useres. En la foto (que no és meua) podeu vore la bodega Flors.